dilluns, 23 de novembre de 2015

El Monestir de Sant Cugat, el passat llunyà de la nostra ciutat

Ens han explicat que el lloc on ara està situat el monestir de Sant Cugat, va ser primer una fortificació romana, un campament romà "Castrum Octavianum", d'aquí ve el nom de l'actual  plaça del monestir, Plaça Octavià. Els romans van abandonar aquest campament, això va ocórrer alguns segles abans de Crist.

Fortificació romana
Segles més tard i ja després de Crist, un nord-africà cristià, en Cucufas, que era perseguit per les seves creences, va ser enxampat aquí a les nostres terres, a la nostra vila i el van matar. Allà on va morir s'hi va construir una petita església. La gent de les rodalies venien caminant per anar-hi a resar a aquella església petita, que es va fer molt famosa. Com que en Cucufas va ser un home bo, el van convertir en sant, d'aquí ve el nom de la nostra ciutat Sant Cugat.

Restes de la primera església


Aquella església tan petita va ser enderrocada i s'hi va construir un altre edifici religiós més gran, en el mateix espai.
Les restes de l'antiga església són unes quantes pedres antigues que hi ha al mig del pati del claustre del monestir, al costat de la font amb  peixos.
 El claustre del monestir de Sant Cugat està molt ben conservat, és un dels més importants de tota Europa, sobretot pel bon estat dels seus capitells.
 Redaccions d'alumnes de 4t




El claustre és un passadís amb arcades, on els monjos hi resaven, hi llegien mentrestant caminaven, feia de distribuïdor de totes les dependències del monestir.
Al mig hi havia un pati central, molt gran, que servia perquè hi entrés llum natural, i servia perquè als monjos els hi toqués l'aire, sense necessitat de sortir a fora del monestir.

 Arturo Badia, 4tA
Descobrint les llegendes dels capitells
Reconeguent el claustre 
El nostre monestir es va anar construint durant varis segles, XII, XIII, XIV, i segons la moda de l'època, primer va ser  romànic i més tard gòtic.
Durant el segle XIV els pagesos i els vilatans del poble de Sant Cugat vivien bastant apartats del monestir.
Alguns pagesos treballaven les terres dels monjos, d'altres s'hi apropaven a demanar menjar per caritat, o a demanar que els curessin algunes malalties o a comprar-los hortalisses i cereals, o a comprar-los vi..., perquè els monjos també tenien un bon celler.
Els monjos van començar a col·laborar amb el poble i per això la gent del poble van començar a construir les seves cases més a la vora del monestir, per arribar-hi més fàcil. Així va començar a créixer el poble al voltant del monestir, i es va començar a fer més important, més famós i més gran.
Els monjos del monestir tenien moltes terres, eren bastant rics. 
El guia, que ens va acompanyar, ens va explicar que Sant Cugat avui és una ciutat prou important, en gran part gràcies a l' activitat del monestir durant tants anys.

Redaccions d'alumnes de 4t


Cap el segle XIX, els monjos del monestir i la gent del poble ja no eren tan amics, fins i tot van aixecar un mur de pedra més alt i més fort, semblant a una muralla per defendre's de la gent del poble que els assaltava dins del monestir.
Alguns vilatans sovint es rebel·laven i finalment van assaltar el monestir i es van enfrontar als monjos.
Els monjos van haver de fugir i van abandonar el monestir.
Carlos Pérez, 4tA

dijous, 19 de novembre de 2015

Dinar de Tardor


Fa unes setmanes 5e i 6e vam celebrar tots plegats l’arribada de la tardor amb un fantàstic dinar

tardorenc. El dinar va ser tot un èxit. Els dos cursos van cuinar i/o preparar uns plats al

veritable estil tardorenc, “chips” de moniato, bolets amb diferents farciments, truites de

patata, panellets i moltíssimes cosses al pur estil MasterChef®.





Podeu veure més imatges en el següent enllaç:

Reportatge fotogràfic

dilluns, 16 de novembre de 2015

La Pedrera i els seus secrets



La Pedrera és un edifici molt bonic, que està en un passeig molt ample de Barcelona.
Abans d'arribar al terrat hi ha unes golfes molt grans.
Al terrat hi ha unes figures molt curioses.
Hi ha dos patis, un al terrat i un altre a la zona de l'entrada principal.

És una casa amb diferents pisos, principal, primer, segon, tercer, ..., les golfes i el terrat. Vam haver de pujar més de 190 escales, quan vam arribar a dalt del terrat estàvem esgotats.
Des del terrat es veu també la Sagrada Família.

Maqueta de la façana de la Pedrera

Amb ulls de nens, a les golfes



Quan retornes al pati de l'entrada principal, si segueixes recte i després gires cap a l'esquerra baixes per una rampa i arribes al soterrani, que abans era un garatge. Allà ara hi ha un petit teatre i allà és on vam veure i escoltar el musical "Un Cau de Mil Secrets"

Tota la Pedrera té formes ondulades, la va construir el senyor Antoni Gaudí, ho va fer per encàrrec dels senyors Milà; per això també li diuen la Casa Milà.
Els pisos que hi ha a les diferents plantes estan llogats i ara encara hi viuen.
La Pedrera és d'estil modernista.
Pau O'Callaghan, 4tB

Els soldats de la Pedrera ens vigilaven

A la Pedrera hi vaig veure moltes coses que em van cridar l'atenció.
Al terrat hi havia unes xemeneies que semblaven soldats.
Ens van explicar que a la pel·lícula de "la Guerra de les Galàxies" s'hi van inspirar en aquests soldats per caracteritzar alguns dels personatges.
Els guerrers
Martina Benito, 4tB


Resultat d'imatges de des del terrat de la pedrera
El terrat





Descansant dalt del terrat, esgotats de pujar escales!
Deixa't anar!! 
El senyor Gaudí, arquitecte de la Pedrera, "es va deixar anar" en construir-la. Per a la gent de l'època la Pedrera era "rara", fins i tot lletja. 
Ara la Pedrera és impressionant, no està malament per ser de finals del segle XIX i de principis del segle XX. La Pedrera ja té 100 anys, un segle.

Durant el musical cantaven i ballaven i una de les cançons deia així : - "Deixa't anar no tinguis por del que diran...", aquesta part es repetia vàries vegades.
Va ser molt divertit i emocionant el musical, cal anar a veure'l, el recomano.
Irina Margalef, 4tB