Ens han explicat que el lloc on ara està situat el monestir de Sant Cugat, va ser primer una fortificació romana, un campament romà "Castrum Octavianum", d'aquí ve el nom de l'actual plaça del monestir, Plaça Octavià. Els romans van abandonar aquest campament, això va ocórrer alguns segles abans de Crist.
Segles més tard i ja després de Crist, un nord-africà cristià, en Cucufas, que era perseguit per les seves creences, va ser enxampat aquí a les nostres terres, a la nostra vila i el van matar. Allà on va morir s'hi va construir una petita església. La gent de les rodalies venien caminant per anar-hi a resar a aquella església petita, que es va fer molt famosa. Com que en Cucufas va ser un home bo, el van convertir en sant, d'aquí ve el nom de la nostra ciutat Sant Cugat.
 |
| Restes de la primera església |
Aquella església tan petita va ser enderrocada i s'hi va construir un altre edifici religiós més gran, en el mateix espai.
Les restes de l'antiga església són unes quantes pedres antigues que hi ha al mig del pati del claustre del monestir, al costat de la font amb peixos.El claustre del monestir de Sant Cugat està molt ben conservat, és un dels més importants de tota Europa, sobretot pel bon estat dels seus capitells.
Redaccions d'alumnes de 4t
El claustre és un passadís amb arcades, on els monjos hi resaven, hi llegien mentrestant caminaven, feia de distribuïdor de totes les dependències del monestir.
Al mig hi havia un pati central, molt gran, que servia perquè hi entrés llum natural, i servia perquè als monjos els hi toqués l'aire, sense necessitat de sortir a fora del monestir.
Arturo Badia, 4tA
 |
| Descobrint les llegendes dels capitells |
 |
| Reconeguent el claustre |
El nostre monestir es va anar construint durant varis segles, XII, XIII, XIV, i segons la moda de l'època, primer va ser romànic i més tard gòtic.
Durant el segle XIV els pagesos i els vilatans del poble de Sant Cugat vivien bastant apartats del monestir.
Alguns pagesos treballaven les terres dels monjos, d'altres s'hi apropaven a demanar menjar per caritat, o a demanar que els curessin algunes malalties o a comprar-los hortalisses i cereals, o a comprar-los vi..., perquè els monjos també tenien un bon celler.
Els monjos van començar a col·laborar amb el poble i per això la gent del poble van començar a construir les seves cases més a la vora del monestir, per arribar-hi més fàcil. Així va començar a créixer el poble al voltant del monestir, i es va començar a fer més important, més famós i més gran.
Els monjos van començar a col·laborar amb el poble i per això la gent del poble van començar a construir les seves cases més a la vora del monestir, per arribar-hi més fàcil. Així va començar a créixer el poble al voltant del monestir, i es va començar a fer més important, més famós i més gran.
Els monjos del monestir tenien moltes terres, eren bastant rics.
El guia, que ens va acompanyar, ens va explicar que Sant Cugat avui és una ciutat prou important, en gran part gràcies a l' activitat del monestir durant tants anys.
El guia, que ens va acompanyar, ens va explicar que Sant Cugat avui és una ciutat prou important, en gran part gràcies a l' activitat del monestir durant tants anys.
Redaccions d'alumnes de 4t
Cap el segle XIX, els monjos del monestir i la gent del poble ja no eren tan amics, fins i tot van aixecar un mur de pedra més alt i més fort, semblant a una muralla per defendre's de la gent del poble que els assaltava dins del monestir.
Alguns vilatans sovint es rebel·laven i finalment van assaltar el monestir i es van enfrontar als monjos.
Els monjos van haver de fugir i van abandonar el monestir.
